Tenim la sort que la nostra feina ens apassiona, cada dia s’aprenen coses noves, cada dia et relaciones amb persones, cada dia vols millorar allò a què et dediques perquè la nostr professió és agraïda si és honesta.
QUI SOM?
les ànimes del projecte: xaro lópez i jacint soler“La gastronomia forma part de les nostres vides…”
La gastronomia forma part de les nostres vides a partir de les experiències personals de l’hort de l’Avi, que l’ajudàvem quan érem petits, de la granja que vam muntar amb els germans per poder vendre quatre conills, de les feines en xarcuteries, carnisseries o restaurants de producte on aprens a manipular la matèria primera respectant al productor i al producte. A nosaltres ens entusiasma que tothom qui ve a casa nostra ho faci donant-nos la confiança que aquell àpat no només el farà gaudir mentre en siguem responsables, sinó que el farà emocionar cada vegada que parlant de gastronomia recordi el pas per les nostres taules.
“Tenim la sort que la nostra feina ens apassiona, cada dia s’aprenen coses noves…”
Som un matrimoni de cuiners autodidactes i empírics que ens divertim amb allò que fem, ens ho volem fer tot, perquè creiem en la personalitat que li podem aportar a cada plat, per això gairebé totes les elaboracions de casa nostra són pròpies.
És veritat!! No hem treballat als fogons de grans cuiners als quals admirem i respectem, tampoc tenim formació específica de cuina o sala, però ja fa moltíssims anys que ens dediquem a la restauració.
El projecte que precedeix al Cau de l’ateneu, el Cau Faluga de Manlleu, ens ha permès adquirir una experiència a base de prova – error, que potser sota el paraigua d’un gran mestre no hauríem tingut.
“És veritat!! No hem treballat als fogons de grans cuiners als que admirem i respectem…”
Aquest, el restaurant Cau Faluga, va estar recomanat a la prestigiosa Guia Michelin els cinc anys en què nosaltres dos vam estar al capdavant del projecte i això va fer que el repte diari de mantenir un estàndard de qualitat vagi estat molt més que enriquidor. Però a la vegada havies de vigilar que el projecte fos sostenible econòmicament i això ens va servir per fer un “màster” en economia sostenible o economia circular…, calia provar de fer coses però minimitzant riscos econòmics i mermes de producte.
Els reconeixements
Són petits copets a l’espatlla que t’animen a seguir en la mateixa direcció:
-
-
- A la Guia Michelin com a restaurant recomanat del 2022 al 2025
- Del 2023 al 2026 a la Guia Macarfi
- El 2023 dins del TOP 100 de la Guia Macarfi
- El 2024 Segon Premi com a restaurant Innovador d’Espanya de “Restaurantes con esencia” que organitza American Express
- El 2025 Primer premi cm restaurant més Sostenible d’Espanya “Restaurantes con esencia” que organitza American Express
- El 2025 dins del TOP 100 de The Fork
- El 2025 formem part dels restaurants que formen la campanya de la Generalitat de Catalunya “Catalunya la Millor cuina del Món” i “Som Gastronomia”.
-
Tenim la sort que la nostra feina ens apassiona
estem en un lloc amb un entorn privilegiat
proximitat i sostenibilitat
A la nostra taula hi trobaràs una declaració d’intencions amb una cullera assenyalant Manresa, una ciutat que té com a lema: Cor de Catalunya, I és per això que tot allò que posem a taula intenta mantenir aquesta relació amb l’entorn, alhora que el cor simbolitza que estimem allò que fem. No voldríem posar etiquetes a la nostra cuina, tenim coses en comú amb “Km 0” i “slow food”, però hi ha dues paraules que defineixen el nostre projecte d’una forma més àmplia: PROXIMITAT I SOSTENIBILITAT.
Aquestes dues paraules inclouen utilitzar producte de temporada, impliquen que gairebé totes les elaboracions són fetes nostres a partir de matèries primeres, no només comprades a productors propers sinó en mesura del què necessitem per minimitzar el malbaratament alimentari i a més cuinades amb el mínim d’utensilis possibles per minimitzar la petjada de carboni.
Aquesta responsabilitat social que tenim els del sector de la restauració fa que participen en la Comunitat Slow food de la Catalunya Central, fa que participem en la difusió del producte de temporada al llarg de les temporades gastronòmiques del Bages, fa que participem en la Gastrorecup per donar consciència de la necessitat de minimitzar el malbaratament alimentari…, en definitiva tant les petites accions com les més visibles van orientades sempre cap a un sentiment de respecte per l’entorn i els seus habitants.
proximitat
Amb el producte:
Manresa, el Bages i la Catalunya central en essència és una zona amb una gran diversitat de productes únics que defineixen el nostre entorn. Productes com l’albergínia blanca, la col verda Manresana , els tomàquets…, són representatius de la gran quantitat d’horta que envolta la ciutat.
La verdal i la corbella són varietats d’oliva autòctona que ens permetin tenir olis de proximitat únics juntament amb els elaborats amb Vera, Picual o Arbequina.
Ens envolta la Denominació d’Origen Pla de Bages que presumeix de varietats pròpies recuperades com les Picapoll blanca i negra o la sumoll i la mandó; i que disposa d’un patrimoni vinícola de tines, feixes i diverses construccions amb pedra seca úniques al món.
Porc, conill, colomí, xai, vedella, pollastres… La ramaderia, que sempre ha estat present a la comarca, ens proveu de les millors carns i també la caça.
La proximitat amb zones de muntanya ens fa arribar productes estrella com la tòfona negra i la d’estiu o infinitat de bolets en totes les èpoques de l’any.
El nostre compromís amb la proximitat també comença per fer barri i comprar a comerços locals, alguns de centenaris, aprofitar la proximitat del mercat i un munt de petits comerços especialitzats que ens envolten.
L’edifici on som té més de 150 anys d’història vinculada amb el món de la cultura, va ser seu de l’Ateneu Obrer Manresà, però també va ser diferents teatres, sala de cinema, galeria d’art i escola, entre d’altres. Quan nosaltres el vam trobar feia gairebé 12 anys que estava en un estat d’abandonament i deixadesa a causa de la falta d’ús i també que en els darrers 40 anys les reformes que s’havien fet, en comptes de recuperar les edificacions originals, les tapaven.
El disseny de tota la decoració el vam fer la Xaro i en Jacint no només tenint en compte el resultat que volíem sinó factors com el control de les despeses i l’aprofitament de material eren essencials i la majoria de vegades determinants per configurar el resultat.
A més com que tots dos som molt “manetes” i en ser també tots dos fills de fusters i això dels treballs manuals sempre ens ha apassionat, hem de dir que tot i que vam tenir professionals externs i familiars donant-nos un cop de mà amb les coses més tècniques vam fer molt més que participar i ens vam arremangar de valent. Us n’explicarem algunes:
Sabíeu que tot el terra del local el va col·locar la Xaro peça per peça?, va ser un treball en equip on en Jacint tallava les peces i la Xaro les col·locava…535m2!!!
El Celler és tot fet aprofitant peces existents al local, per exemple tota la fusta és de reciclar-la d’un escenari postís que es va fer cap als anys 80 allà on ara hi ha la cuina. Allà on hi ha les ampolles, són unes peces de plàstic que mai haguéssim comprat, però com que hi eren i no volíem generar tant rebuig les vam reutilitzar combinant-les amb aquestes fustes.
Les làmpades del local són totes fetes per nosaltres: les de bigues de fusta aprofitant unes bigues velles que estaven allà terra, imaginem que del teatre més vell, les aranyes fetes des de zero amb tub de coure flexible i pintat, però les més divertides són les que hi ha a recepció fetes amb les peces d’un baixant d’un desaigua datat aproximadament del 1800.
Sabíeu que les taules del vestíbul, del Gilda’s bar són fetes amb un parquet que es va posar en un hotel de Barcelona i que es va haver de treure per una inundació i en compte de llençar-lo el vam reutilitzar per fer unes taules fantàstiques?
En el vestíbul que porta als banys hi ha la bodega, hi trobareu elements que havien format dels afegits que es van fer a l’edifici o de restes de les reformes de l’edifici antic, com per exemple la finestra que amaga la fotografia del teatre conservatori era una de les finestres tapiades que donaven al carrer de les Piques, o la barra negra que dona a la cuina era la barra del darrer bar que hi va haver, o el terra hidràulic, estava en sacs per llençar d’algues obres en el pati de llums i el vam recuperar peça a peça, o el pilar que presideix l’escala el vam trobar omplint una doble paret i era d’unes finestres tapiades poc abans de la Guerra civil iguals que les que hi ha a l’entrada.
Si voleu saber-ne més i trobeu en Jacint lliure de temps us explicarà la història de l’edifici que vam redescobrir durant la pandèmia, les coses que hi vam fer amb les nostres mans i el perquè de cada actuació.
Tenim un profund respecte pel producte, però sobretot tenim veritable admiració per als productors, ells coneixen més bé que ningú allò que conreen, el ramat que els fa patir cada dia o la feina que els ha portat fer aquell oli o aquell vi. Parlant i escoltant els productors no només aprens moltíssim, sinó que aquell moment passa a formar part dels moments dels nostres comensals a través de les nostres taules.
El projecte del Cau de l’Ateneu no és només un projecte empresarial, és un projecte de vida, tenim tot el nostre entorn a la comarca del Bages i quin lloc més especial que el Centre històric de Manresa, que el casc antic del Cor de Catalunya, per conciliar feina, família i passió. L’edifici històric on som, l’Ateneu de Manresa, ens permet oferir de diferents maneres el nostre concepte gastronòmic.